Teresa Solar Abboud

laburpen

Aquesta publicació presenta l’obra de Teresa Solar
Abboud (Madrid, 1985), centrada en la creació
d’ecosistemes escultòrics en els quals famílies de
formes germanes creen fluxos i comunitats, es
repeteixen i muten en l’espai. Es tracta de la primera
monografia de l'artista que acompanya les exposicions
Ocell somni de màquina, Somni màquina d'ocell i
Màquina somni d'ocell que tindran lloc en el Museu
Centro de Arte Dos de Mayo, MACBA Museu d’Art
Contemporani de Barcelona i Fondazione Sandretto Re
Rebaudengo respectivament.
Mitjançant el treball amb elements orgànics, l’artista
construeix relats sobre l’aïllament, la immunitat i la
connectivitat que apel·len a un subjecte contemporani,
fragmentari i en desplaçament constant. Si bé
l’escultura ocupa un lloc principal en la producció de
Solar Abboud, el vídeo també ha estat un mitjà
rellevant –especialment en els primers anys de la seva
pràctica artística– i, junt amb els quaderns de treball,
conformen el suport de l’origen de cada forma, de cada
peça i de les relacions que es creen entre si. Les seves
últimes obres són éssers híbrids i sincrètics de cos mig
d’animal, mig de màquina que ocupen un espai
intermedi entre l’enginyeria i la mitologia.
La publicació consta de tres edicions separades en
castellà, català i anglès, en les quals es recullen els
textos de les comissàries del projecte –Tania Pardo,
Claudia Segura Campins i Irene Calderoni–, les
contribucions de Chus Martínez i Manuela Moscoso i
una conversa entre l'artista i Cecilia Alemani, així com
una extensa documentació gràfica i una catalogació de
la seva obra.